Estofat de bou amb patates

Per començar haig de dir que la vedella no em fa massa feliç. Prefereixo el bou. Però això va segons el gust de cadascú.


L’ estofat és un plat d’ aprofitament de les parts menys preuades de l’ animal, les que no donen talls de carn ben macos o les que són mes dures. És un d’ aquells plats que es van perden per què demana una bona estona a foc molt suau hi que vagui fent xup xup. Com que és un plat molt nostre i que agrada a tothom hem de procurar que no es perdi del tot o que quedi relegat als restaurants.

La recepta que donaré és la que s’ ha fet sempre a casa meva però em fa l’ efecte que casi cada mare o àvia té la seva.

Però què vol dir estofat? Segons en Josepa Pla la paraula vindria de l’ occità. Jo n’ estic casi segur: la paraula occitana estofar vol dir ofegar i estofar ha donat en francès étouffer que també significa ofegar. I no oblidem que per un occità nosaltres, els catalans, som els “occitans del sud”. Finalment penseu que si, en lloc de carn, parléssim de verdures diríem per, exemple, pèsols ofegats. Així, dons, estofar significa coure una carn ofegant-la en un suc, és a dir ben tapada a foc lent fins que sigui ben tova i que no tregui mai el cap per sobre del suc.

Petita puntualització:
Des de que els bous de tracció en carros o en estris per treballar el camp van ser substituïts pels cavalls dels motors dels tractors ja no se'n crien. El que mengem com a bou no és res més que vaca. Però no siguem sexistes, la vaca també és molt bona.

Dons bé, anem a ofegar una mica d’un bou amb patates.

Ingredients

• Carn tallada a daus (calculeu de 150 a 200 grs. per cap)
• 1 patata grossa per cap
• una ceba una mica grossa
• 1 cabessa d’ alls
• 1 o 2 tomacons
• 1 gotet de brandy o de vi ranci
• llorer, 1 branca de farigola i un parrell de branques d'orenga (la part de les flors)
• pebre, 1 trocet de branca de canyella i 1 o 2 claus d’ espècie
• una mica de xocolata negra ratllada
• oli i llard

Salpebreu la carn.
En una cassola fonda poseu a escalfar meitat oli i mitat llard. Feu enrossir la carn per tots cantons. Quan sigui una mica rossa la trèieu i la reserveu. En el mateix oli sofregiu la ceba, la cabeça d’ alls sencera (sense les pellofes blanques que cobreixen els alls), la canyella i el clan. Quan la ceba sigui una mica rossa afegiu-hi el tomàquet ben trinxat amb pell i tot. El tomàquet ha de quedar ben fregit, fins i tot una mica fosc.

Torneu a ficar la carn a la cassola amb tot el líquid que ha deixat anar. Remeneu. Quan la carn torni a ser calenta aboqueu-hi el brandy i flamegeu (si feu servir vi ranci simplement remeneu bé).

Feu un farcellet amb les herbes aromàtiques, ben lligat, i incorporeu-lo a la cassola.

Cobriu la carn amb aigua o brou, tapeu i, quan arrenqui el bull baixeu el foc i deixeu que vagi fent xup xup (probablement això durarà una hora). En un altre foc poseu a escalfar aigua per anar-la afegint a mesura que l’ aigua de la cassola es vagi evaporant. La carn ha d’ estar sempre coberta de líquid.

Quan la carn sigui tova aboqueu les patates esqueixades a la cassola. Tasteu el suc i, si cal, afegiu-hi sal i/o pebre. Deixeu-ho coure una mitja hora ben bona o una mica més (a mi m’ agrada que les patates es desfessin una mica i espesseixin el suc). No s’ ha de remenar l’ estofat amb cap estri: s’ ha de sacsejar soviet la cassola de manera que l’ estofat no s’ enganxi al fons i que les patates no es trenquin ni s’ aixafin.

Quan estigui cuit apagueu el foc i incorporeu de seguida la xocolata ratllada. Sacsegeu be la cassola per tal que la xocolata quedi ben incorporada al suc.

Dons bé, ara ja podem menjar-nos el bou… Però, si sou llestos i voleu gaudir realment de l’ estofat, feu-lo el dia abans. Veureu com un repòs de 24 hores l’ haurà millorat moltíssim.