El pebre que consumim normalment prové de la planta Piper Nigrum (nom llatí), de la família de les Piperàcies i que en Sanskrit es diu Pippali. És l’ únic que podem anomenar realment pebre. Tota la resta, com el de Jamaica o el rosa, provenen d’ altres plantes.
El pebre negre, el verd i el blanc provenen de la mateixa planta però son collits en diferents estadis de maduració.
La planta és una liana que tarda 7 anys a donar fruit. Es cultiva, normalment, en suports de fusta.
Aquesta planta prové de l’ Àsia, especialment de la Costa Malabar de l’ Índia. Se suposa que la seva utilització a l’ Índia i a la Xina data de molt abans de l’ era cristiana. Alexandre el Gran en va portar a la tornada de les seves expedicions a l’ Àsia cap a l’ any 330 abans J.C.
Alaric I, rei dels Visigots, se n'en va dur un bon carregament després del pillatge de Roma en l'any 410. Durant l’ Edat Mitra es podia fer servir com a moneda de canvi per a pagar impostos o deutes. I no oblidem que tan Colom com Vasco de Gama, a més a més de l’ or, anaven a buscar espècies (bàsicament pebre).
El pebre verd:
Es cull quan el gra encara és verd i es conserva en salmorra, en vinagre o es deixa assecar (en aquest cas s’ ha de rehidratar per utilitzar-lo). És molt perfumat però no gaire picant.
Es cull quan el gra ja és casi madur i d’un color vermell intens. Es deixa assecar el que li dóna el color negre.
A Cambotge en fan un, a la zona de Kampot (en el sud-est, tocant a Vietnam), el pebre roig; que es cull tot just quan els grans ja son d’ un vermell viu. És més aromàtic que el pebre negre normal.
El pebre blanc:
Es cull quan ha arribat al màxim de maduració i és de color vermell fosc. Es deixa assecar i llavors se li treu la pell de color negra i es deixa només el pinyol que és blanc. És menys perfumat i picant que els altres dos.
La major part dels olis essencials i de les resines que donen aroma i picant al pebre es troben en la cutícula i en la mica de polpa que envolta el pinyol blanc. Per això, dons, el pebre blanc és el menys aromàtic i picant dels tres. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada