Pataco tarragoní

Pataco, patacó, putaco o putacó. No sé quin seria el nom correcte. També he trobat potaco. Tampoc sé d’ on ve el nom. Potser de patata o potser d’ un “patacó” de vi (fent referencia a la quantitat de vi blanc o, més correntment, de vi ranci que es posa en el guisat. Un patacó era un quart de porró, però no sabem exactament el volum del porró). Pataco era el nom d’ una moneda castellana que equivalia a 8 rals i, en el segle XVIII, d’ una moneda grossa de coure.

Però de fet l’ origen del nom no té massa importància. Es tracta d’ un guisat de tonyina, tradicional de la costa tarragonina, que és interessant de recuperar. No és un guisat de pescadors per fer a la barca, és més un guisat de restaurant o per fer a casa. És un mar i muntanya o, millor, un mar i “camp” dons no cal anar a massa alçada per trobar uns quants cargols.

Però anem per feina: ingredients per a 6 persones.

• ½ Kg. de tonyina
• 5 o 6 patates mitjanes
• ¾-1 Kg. de cargolins o vinyals ben dejunats
• 2-3 tomàquets madurs
• 2 carbassons
• 2 cebes grossetes
• 1 o 2 pebrots vermells
• 1 vaset de vi ranci
• oli, aigua i sal
• per a la picada: 2-3 grans d’ all, un grapadet d’ ametlles torrades, julivert i uns brins de safrà

En primer lloc renteu ben nets els cargols amb 3 0 4 aigües. Poseu-los a bullir amb un tros de branca de fonoll. Enganyeu-los bé per què després siguin fàcils de treure. Reserveu-los amb una mica del seu caldo.

Poseu al foc una cassola amb oli. Quan estigui calent poseu a sofregir les cebes tallades en juliana. Quan estiguin transparents afegiu-hi els tomàquets ratllats o picats petits, els carbassons tallats a daus i els pebrots a trossets. Deixeu-ho sofregir com si féssiu una samfaina. Quan estigui a punt afegiu-hi les patates esqueixades i deixeu-ho coure una mica. Poseu-hi la tonyina tallada a daus i els cargols. Deixeu que es sofregeixi tot plegat una mica i poseu-hi el vi ranci i una mica de l’ aigua de bullir els cargols. Deixeu-ho coure. Rectifiqueu la sal (l’ aigua dels cargols ja en porta).

Mentre es va couent feu la picada. Quan faltin 2 o 3 minuts per treure-ho del foc (és a dir quan les patates i la tonyina estiguin cuites) afegiu-hi la picada i sacsegeu la cassola (millor no utilitzar una cullera per remenar per evitar trencar les patates i la tonyina). Deixeu-ho reposar 5 minuts fora del foc i ja podeu servir-ho.