diumenge, 3 de juny del 2012

Cuina tai-L' Arròs





A Tailàndia existeixen mols tipus d' arròs. El que ens arriba normalment a nosaltres és l' arròs Gessamí, és a dir la categoria més alta. És l' arròs perfumat. Aquest arròs realment és perfumat però que el perfum sigui de gessamí, jo, no ho tinc massa clar. A diferència dels nostres, tots els arrossos asiàtics fan la seva olor. El gessamí, però, és el més agradable i, un cop cuit, revela la seva extraordinària qualitat. És l' equivalent del "basmati" de l' Índia.

Arròs Gessamí
De la resta dels arrossos no en parlaré dons no tenen massa interès per a nosaltres. Es tracta d' arrossos de diferents qualitats inferiors al Gessamí que normalment no ens arriben. Faré dues excepcions: l' arròs glutinós i l' arròs negre.
L' arròs negre es fa servir normalment per a fer dolços. Per exemple una mena d' arròs amb llet, però amb llet de coco.
Arròs glutinós


L' arròs glutinós és una altra cosa. Es tracta d' un arròs que es cou al vapor i s' utilitza, sobre tot, en el Nord de Tailàndia i a Laos. Normalment el serveixen en cistellets individuals i es menja amb els dits: com que és molt enganxós però no mullat, es fa una boleta amb la punta dels dits i cap a la boca. S' utilitza com acompanyament com si fos pa. A Laos el posen en una mena de carmanyoles individuals més fondes que amples, normalment fetes de tires de bambú,. amb tapadora i un cordill o cinta per poder-lo penjar, si cal, a l' espatlla. Una versió antiga del taper. També ès un arròs molt perfumat i gustós. A mi és el que més m' agrada.













Per posar l' arròs glutinós.

(Es tacta d' imitacions d'  antigues)











Per coure l' arròs tailandès:

Tots els arrossos tais blancs es couen de la mateixa manera excepte l' arròs glutinós.
Existeixen olles elèctriques automàtiques on l' únic que s' ha de fer és posar-hi l' arròs i l'aigua i connectar-les. Quan l' arròs està cuit s' apaguen soles i et mantenen l' arròs calent. A Barcelona se'n poden trobar en botigues de menjar oriental (aquest tipus d' olles es fan servir tant en el Sud-est asiàtic com a Xina i el Japó).
Si no s' ha de fer arròs asiàtic gaire sovint no sé si paga la pena tenir-ne una, abans de tenir electricitat també es coïa arròs:














 Olla elèctrica automàtica















En una cassola o en una olla que tinguin una tapadora que ajusti bé s' hi posa 1 tassa una mica grossa (una tassa de cafè seria petita) d' arròs per persona i 1 tassa i mitja escassa d' aigua (dons no us heu de passar amb l' aigua) per tassa d'arròs.
Poseu l' aigua el foc i aboqueu-hi l' arròs. Remeneu bé per evitar que l' arròs s' enganxi al fons i tapeu. No heu de tornar a destapar. Al cap de 13 o 15 minuts apagueu el foc però no destapeu l' olla. Deixeu-ho reposar uns 10 minuts i ja està.
Abans de convidar algú feu un parell de probes per verificar el temps de cocció dons el tipus d' aigua pot influenciar-hi. L' arròs no ha de quedar pastós però si una mica ferm i sense gens d' aigua. Molt important també és que no hi poseu sal. La sal li aportarà el menjar al qual acompanyi. Si ha sobrat arròs el migdia i el voleu aprofitar el vespre no l' escalfeu mai al forn o al micro ones, us quedaria sec i dur. És molt millor escalfar-lo-lo una mica al vapor o saltejar-lo.

Pel que fa a l' arròs glutinós és una altra història. Se'l pot coure com acabo d' explicar però perd molt (això és un últim recurs). Aquest arròs es cou al vapor.


Mo Nueng i Huat
Tan al Nord de Tailàndia com a Laos aquest arròs que anomenen "khao niao" (khao o gao, es pot escriure de les dues maneres dons la kh i la g es pronuncien casi igual, significa arròs i niao enganxós), es cou en un cistell cònic de vímet  o de canya, que en diuen "huat", posat sobre una olla especial que es diu "mo nueng". Com que nosaltres no tenim aquests utensilis el podem coure de la següent manera:
Un parell d' hores abans de coure l' arròs poseu-lo en remull. Arribat el moment escoreu-lo bé.
Agafem un colador o una escorredora d' alumini o d'acer. Ho cobrim per dins amb un drap blanc de manera que els grans d' arròs no puguin passar pels forats i hi posem l' arròs. Posem aigua en una olla al foc. Quan bulli l'aigua posem l' escorredora a la boca de l' olla i la tapem amb una tapadora. Aneu en compte que l' aigua, quan bulli, no toqui mai l' arròs. De tant en tant remeneu amb molt de compte l' arròs amb una forquilla per evitar que uns grans quedin més cuits que d' altres. Al cap d' uns 20 minuts comproveu si l' arròs està cuit. Si ja està cuit apagueu el foc i deixeu tapat que es conservi calent. Si l' heu de reescalfar feu-ho al vapor.
Fixeu-vos que aquí tampoc hem posat sal!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada